Les Visites
És molt interessant fer senderisme i caminades pels voltants del poble de Vallcebre on s’hi poden anar trobant paratges naturals de boscos, camins i cingles amb moltes vistes espectaculars:
Guies de Senders, Camins i Cingles de Vallcebre
Els camins i passos entre les roques de les cingleres que envolten el poble de Vallcebre a uns 1.200 metres d’altitud s’anomenen ‘Graus‘ i es poden traspassar per diverses rutes. La tradicó diu que hi havia 26 graus a Vallcebre. Els més coneguts són: Grau del Jou, Grau dels Boigs, Grau de la Mola, Grau del Moro, Grau de Les Granotes, Grau del Poeta, Grau del Teixó, Grau del Llop, Grau dels Sastre, Grau del Deig, Grau de Soldevila, Grau de Sant Jùlia, Grau del Gat, Grau de Llantà, etc..
Per conèixer Vallcebre (www.vallcebre.cat) i en els seus aspectes turístics, culturals, econòmics i festius.
Permet disposar d'informació general per conèixer tot el municipi i així poder gaudir dels seus indrets i recursos naturals.
En el municipi de Vallcebre es disposa de multitud de senders i camins senyalitzats per poder caminar per els voltants del poble amb unes vistes molt boniques de totes les valls, bagues i cingles que l'envolten. Es poden escollir multitud de Rutes Senderistes a Vallcebre (www.wiloc).
La Parròquia de Santa Maria de Vallcebre (www.Sant Maria) ubicada en el nucli del poble era originaria dels segles X i XIII i fou reconstruïda en 1931 però en 1991 fou declarada en ruïna deixant en peu sols el seu campanar.
La Parròquia de Sant Juliá de Frèixens (www.Sant Julia de Freixens) en el raval del seu nom es del segle XI . Esta referenciada en el 1019 per els Comptes d'Urgell conjuntament amb la Parròquia de Santa Maria de Vallcebre (www.Sant Maria).
L'Ermita o capella de Sant Ramón del Portet (www.Sant Ramon) construïda en el segle XVIII amb donatius del propi veïnat del Portet que es un dels mes allunyats del poble.
L'Ermita o capella de Santa Magdalena del Boixader (www.Santa Magdalena) construïda en el segle XVII (1663?) en el mig del Boixader a prop de una font seca.
Per conèixer sobre les restes dels Dinosaures trobats al municipi de Vallcebre gracies a la passada explotació minera de carbó a cel obert.
Es pot visitar un museu temàtic situat en el mateix poble de Vallcebre on s'indiquen els indrets per visitar al natural les petjades dels dinosaures en el Jaciment Paleontològic de FUMANYA (www.DINOSAURS)
Per conèixer la Ruta de la Mineria del Carbó de l'Alt Berguedà i poder visitar els indrets d'aquesta activitat econòmica molt florescent en èpoques passades.
Es poden visitar:
1> Les Mines de Carbó de la ex-colònia minera de Sant Corneli (www.Sant Corneli) i
2> Les Mines de Petroli de Riutort (www.Tren del Ciment).
En el Museu de la Mineria de Sant Corneli es pot dinar al Restaurant Santa Barbara (www.Santa Barbara) amb la típica cuina catalana.
La Parròquia de Sant Climent de Vallcebre o Torre de Foix (www.Sant Climent - Torre de Foix) prop de Sant Corneli es del segle XI i fou consagrada en el 1040.
Actualment Peguera (www.Peguera) es el poble abandonat del maqui 'Caracremada' (www.Caracremada) situat a Fumanya al peu de la Serra d’Ensija. En el seu temps formava la Baronía de Peguera i on es poden veurà restes del seu castell medieval (1098) en el Roc de Peguera Castell de Peguera (www.Castell Peguera).
El Llac de Tumí (www.Llac Tumi) es un llac artificial a 1425 metres d'altitud resultat de les explotacions mineres de carbó a cel-obert a Coll de Pradell clausurades el 1986. Es nodreix del aigua subterrània de les antigues galeries mineres i de la procedent de les pluges.
El Dolmen de Molers (www.Dolmen Molers) es una megàlit de l'Edat del Bronze Mitjà datat a prop del 1500 aC, també conegut com El Dolmen de Cal Xisquet o Cal Cisquet a prop de Maçaners (Saldes).
El poble de Gòsol (www.Gosol) situat en el peu del mateix Pedraforca a on el famós pintor Picasso va passar una temporada de la seva vida a la Fonda Cal Tampanada (Josep Fontdevila -1906) i des de on surten les rutes i camins per pujar al Pedraforca.
El poble de Saldes (www.Saldes) de camí cap a la muntanya del Pedraforca. Des d'aquest lloc es des de on es poden observar i fotografiar les millors vistes de la famosa muntanya del Pedraforca.
El poble de Gisclareny (www.Gisclareny) amb els diferents indrets del municipi que es poden visitar. Referenciat en el segle X (948). Degut a la seva orografia muntanyosa, en el segle XIX era refugi de les partides dels Carlins. Es tenen molt bones vistes del Pedraforca. S’hi pot arribar en cotxe des de Baga.
El nucli del poble de La Nou del Bergueda (www.La Nou) esta format per l'Església de Sant Marti de la Nou.
El poble de Malanyeu de La Nou (www.Malanyeu) referenciat en el segle X (958) pertany al municipi de La Nou i si poden visitar multitud de torrents i fonts d'aigua.
Per conèixer el Bergueda (www.El Bergueda) fent excursions guiades pels seus conreus o be endinsar-se en els seus boscos, senders i paratges.
De camí cap els Rasos de Peguera es pot visitar el Pi de les Tres Branques (www.Pi-3-Branques) al mig del pla de Campllong considerat com símbol de la unitat dels Països Catalans (tres branques que surten d'una única soca). Es troba en molt malt estat degut a que ha estat des de sempre objecte d'actes vandàlics per part d'espanyolistes.
Informació general sobre la ciutat de Berga (www.Berga) reconeguda per la famosa festa de La Patum (www.LaPatum). declarada com Patrimoni de l'Humanitat. Damunt mateix de la ciutat tenim el Santuari de Queralt (www.Queralt) en un lloc anomenat per la seva peculiar ubicació el "balcó de Catalunya". A destacar Sant Quirze de Pedret (www.Pedret) com Pre-Romànic dels segles IX i X (pintura mural amb la paràbola de les verges prudents i les verges nècies).
Informació general sobre el Berguedá i recomanacions per buscar i degustar bolets (www.Bolets-Berga) de Setembre a Novembre. Al propi bosc de cal Pipaire, darrera de la mateixa casa, es poden trobar bolets (àrea rica amb rovellons, llenegues negres i fredolics de tardor).
El Camí dels Bons Homes (www.Cami dels Bons Homes) o Ruta dels Càtars per recórrer els itineraris de les migracions dels Càtars fugint de la Inquisició i de les Croades des del Castell de Monsegur (Ariège) al Santuari de Queralt (Berga) en els segles XIII i XIV.
