L'Historia,
VALLCEBRE - Cal PIPAIRE
"L'História ens diu d'on venim i ens ajuda a saber a on volem anar"
"L'História ens diu com hem arribat i ens indica com seguir"

A Vallcebre (www.Vallcebre) des dels temps medievals ha sigut costum socio-econòmica que, per no fragmentar o dividir les propietats i garantir-ne la seva supervivència econòmica i capacitat productiva autosuficient, cada finca passava en herència únicament dels pares en el fill hereu (primogènit) anomenat “capmasat” (les filles en quedaven també excloses, rebent sols un dot quan és casaven i marxaven de casa). 

Els Capmasats durant cada generació nova anaven ampliant i millorant els conreus de les seves terres, els animals dels seus ramats de bestiar i les seves cases pairals de recolliment. 

La resta de fills de cada família coneguts com a «cabalers” o “fadristerns» únicament podien heretar o comprar petites porcions de terrenys on sols se’ls permetia construir barraques o cases petites però sense sostre de teules, per això també eren coneguts com a «barracaires«. Això motivava que la majoria dels “cabalers” haguessin d’emigrar cap a uns altres indrets en quant es volien independitzar o casar-se per fundar una famìlia pròpia. 

En el 1681 es van crear les primeres propietats privades de Capmasats quan les 33 cases (“focs”) del poble varen comprar a la Baronessa de Gironella les terres que ells cultivaven i les que eren comunals o sense propietaris (‘emprius’). Actualment existeix «L’Associació de Capmasats i Barracaires de Vallcebre» que gestiona de forma unificada el que son els terrenys comuns de totes les finques de Vallcebre (ca 80). 

Ramón Guitart Simon (cal Pipaire)
Josefa Capella Orriols (cal Carrando)
Fernando Guitart Capella (cal Pipaire)
Montserrat Guitart Capella (cal Pipaire)
Arbre Genealògic de les Famílies de Cal Pipaire (ca.»~1800)
(es poden observar casaments entre familiars propers donat que aquestes contrades estaven antigament molt poc comunicades amb el exterior)
Joan Simon Soler (cal Borni)
Antonia Simon Ferrer (cal Ferrer)
Llorenç Simon Simón (cal Borni)
Ferran Simon Guitart (cal Pipaire)
Ferran Simon - Jr. (2015)
Marc Simón (2023)
Pol Simón (2023)
Teresa Peligero (2023)
Anna Simon (2014)
Sara Palomino (2016)
Llorenç i Montserrat (1954)
Familia Simon (1964: 1ra. Comuniò Ferran - Berga)
Ferran Simon Sr. (1967: La Salle - Berga)
Ot Plaia (2020)
Document de compliment del Servei Militar de Lorenzo Guitart (1884) - L'exèrcit espanyol se’n portava als millors joves fora de les seves cases per molt de temps.
Document de Ramón Guitart lliurant-se del servei militar pagant en aquella època 1.500 Ptas (1910) per poder quedar-se treballant a casa seva.
Nomenament d'en Ramón Guitart com a Fiscal Municipal de Vallcebre (1924)
Document amb totes les persones i cases que van col-laborar en la construcció del Pont de Foradada (?) - Curiosament assenyalant als no col-laboradors (cases i noms). Cal Pipaire va contribuir-hi amb 25 centims de peseta.
Document de la detenció d'en Ramón Guitart per "Desafecto al Régimen" al Maig del 1936 per part del "Delegado de Abastos" de la Republica Espanyola al voler vendre una cabra a un preu massa elevat.

Es pot verificar a cal Pipaire l’evolució constructiva de la masia per les seves parets de pedra segons les ampliacions de nous espais que s’anaven fent a lo llarg dels temps. L’origen de la barraca o capmasat inicial de cal Pipaire es deu remuntar pels entorns dels 1600-1700. 

Tenim constància d’una ampliació del 1804 per la gravació d’aquesta data sobre una pedra de la pròpia masia. La última restauració moderna de la masia va estar feta en el 1998 per en Llorenç Simón (marit de la pubilla de la casa, Monsterrat Guitart). 

Ampliació de Cal Pipaire en el 1804
Cal Pipaire - per 1960 (Josefa Capella)
Cal Pipaire - per 1970 (Fernando Guitart i La Mula)
Cal Pipaire - 1998 (Restaurada per Llorenç Simón)

La masia pairal de cal Pipaire estava formada per una planta baixa on es guardaven els carros i els estris de treball del camp. En aquesta planta baixa es tenia un corral amb una mula utilitzada com animal de treball per el camp, una o dues vacàs per la llet i una cort de porcs per alimentar-se de carn durant tot l’any. Els animals de la planta baixa addicionalment donaven escalfor en els mesos d’hivern a la planta primera on vivia la gent. 

El femer estava en un recinte annexat a la casa on recollien i amuntonaven els excrements dels animals domèstics per poder-los utilitzar posteriorment com adobament o fertilitzant pels camps de cultiu. 

En la planta primera es tenia una cuina amb un foc de terra on poder cuinar i escalfar-se, una taula de menjar, un rebost per conservar les viandes i les habitacions per dormir. 

Sota el sostre es tenia un gran sostremort utilitzat com a golfes per a magatzem general. 

En altres construccions annexes de la casa es tenia un corral gran per resguardar el remat d’ovelles durant les nits i una paisa per conservar durant l’hivern el gra, la paia, l’alfals, l’ordi i l’herba per poder alimentar en els animals domèstics durant l’hivern quan no podien pasturar a la muntanya per causa de la neu. 

Els sostres de cada pis eren de taulons de fusta. L’aigua utilitzada per cuinar i poder-se rentar s’havia d’anar a buscar amb galledes a una font propera. 

A la casa no es tenien ni banys ni lavabos (la gent tenia que rentar-se al aire lliure en el exterior de la casa  i defecar per els voltants de la casa). 

Historia Social i Política

L'Epoca Antigua (s. VIII a XVII)

Naixement de la identitat cultural, lingüística, social i econòmica d’un país mitjançant Comtats Feudals formats per nuclis de camperols, ramaders i comerciants escampats per uns indrets de climatologia i condicions de vida molt dures en la frontera entre els Francs i els Musulmans (Al-Àndalus): ‘La Marca Hispànica’ creada en el 795 per Carlemany per protegir el seu Imperi Carolingi (Franc) de les incursions i ràtzies sarraïnes del Califat de Còrdova.  

Els reis francs carolingis varen tenir el suport de la poblaciò autòctona (visigots) i varen instaurar una administració basada en comtats que els prometien fidelitat i defensar les seves fronteres. En el segle IX els reis francs allibera’n de vassallatge al Comte de Barcelona Guifré el Pilos.  

La primera referència de Vallcebre data del 839 (segle IX) en l’acta de consagració de la Catedral d’Urgell.  

La gent d’aquestes terres depenien políticament de senyors i comtes feudals en els quals pagaven tributs i donaven vassallatges perquè els  deixeixin conrear en les seves terres i pasturar en els seus boscos.  

L’església catòlica exercia en aquestes èpoques molt de poder i tenia molta autoritat entre aquesta gent analfabeta que també pagava tributs en els seus bisbes i abats.  

Comtats Feudals Catalans de la Marca Hispanica entre els Francs i els Musulmans
Vasallatge: Camperols > Veguers > Comptes i Senyors > Reis

A poc a poc es va conformant a lo llarg dels segles el concepte de «natio» catalana (Catalunya) com un entorn territorial humà i geogràfic on es compta amb una llengua, una cultura i unes tradicions i costums diferents dels altres territoris veïns. 

Entre els segles X i XIV  els comtats francs-catalans van donant vassallatge en el Comte de Barcelona i a poc a poc es van integrant tots ells a la Corona d’Aragó. Addicionalment es va consolidant una administració i organització federativa entre els propis comtats feudals catalans. 

En el 1283 s’estableix a la ciutat de Barcelona el Parlament de Catalunya – ‘Corts Catalanes‘ per redactar les lleis i furs catalans i en el 1359 es crea la institució de la Generalitat de Catalunya – ‘Diputació del General de Catalunya‘ com a òrgan administratiu propi de Catalunya inicialment per recaptar el tributs reials coneguts com a ‘Drets Generals’ o ‘Generalitats’. 

Posteriorment el 1479  la Corona d’Aragó passa a formar part de la Corona de Castella on els seus reis de la dinastia dels Haugsburg (Casa d’Àustria – ‘Els Àustries’) tenen des de 1506 fins a 1700 un sistema polític de govern força descentralitzat on és deixava a cada territori hispànic tenir una auto governança bastant independent i descentralitzada. En el segle XV amb la expulsiò dels musulmans de la peninsula iberica i amb el descobriment d’Ameria es quan neix Espanya com la unió de un conglomerat dels diferents regnes hispànics i amb una concepciò de govern molt imperialista i de conquesta. 

Per resulta de l’aplicació desmesurada d’impostos i tributs els catalans es varen revoltar i sublevar contra el rei Felip IV de Castella -‘El Rei Planeta’- a la Guerra dels Segadors: 1640-1652 i comandats pel el MH President de la Generalitat Pau Claris que era originari de Berga varen proclamar la República Catalana que va ser abolida quan Barcelona el 1651 va caure després de ser assetjada durant més d’un any per els exercits de la Corona de Castella. En el 1659 Felip IV de Castella va signar amb Lluis XIV de França el ‘Tractat dels Pirineus‘ per posar fi a la ‘Guerra dels Trenta Anys‘ entre les dues grans potencies del moment, cedint a canvi els territoris de la Catalunya Nord (Rosselló i part de la Cerdanya) que des d’aleshores França se’ls va annexionar reprimint la llengua i institucions catalanes en aquets territoris catalans. 

Vida dels Camperols
Recaptaciò de Tributs Reials (Els 'Generalitats')
Sublevaciò dels Segadors contra Felip IV (1640)
Pau Claris originari de Berga (1586-1641)

Els FURS son Lleis Catalanes o Constitucions de Catalunya aprovades per les Corts Catalanes que significaven la descentralització social, civil, financera, legislativa, parlamentària i administrativa de cada país o territori hispanic sota una única unitat política-militar comuna, o sigui, tenien una concepció de nacions lliures dintre d’un estat confederat de nacions i països hispànics independents. La primera Constituciò catalana data del 1413 i la primera constituciò espanyola -‘La Pepa’ (Cadiz)- data del 1812.

Constituciò Catalana (1413)-Ferran d'Antequera
Constituciò Catalana (1493)-Ferran el Catòlic
Constituciò Catalana (1585)-Usatges de Barcelona
Constituciò Catalana (1599)-Felip II i III
Constituciò Catalana (1702)
Decreto de Nueva Planta (1716)-Felip V

A la mort sense descendència del rei espanyol Carles II de Castella -‘L’Embruixat’- per l’excesiva endogàmia de les monarquies castellanes, esclata la Guerra de Successió Espanyola de 1701 a 1713 i els catalans recolzen com a rei al pretendent Carles III -L’Arxiduc Carles- austriac de la ‘Casa dels Àustries o Haugsburg‘ en contra de Felip V d’Espanya -‘L’Animós’-   francès de la ‘Casa dels Borbons‘, donat que els donava garanties més sinceres de respectar les Lleis i Furs de Catalunya. 

Les tropes del rei borbó Felip V conegudes amb el malnom de ‘Botiflers – ‘beauty fleurs’‘ (per la flor de lliri del escut del reis borbons francesos)-, nom amb el qual se’ls coneixia per anar recolzades de forts contingents de tropes franceses, guanya la guerra donat que el Arxiduc Carles d’Austria al ser anomenat Emperador del Sacre Imperi Romà en el 1713 deixa de recolzar militarment en els catalans. Finalment el 1714 els ‘botiflers’ de Felip V assalten a sang i foc la ciutat de Barcelona – ‘Setge de Barcelona (1714) defensada amb molta bravura per el Fadristern de Moià: Rafael Casanova  com a Conseller en Cap de la ciutat. 

En el ‘ Tractat d’Utrecht‘ de 1713 Castella aliada amb França  va cedir Menorca i Gibraltar a Anglaterra a canvi de reconeixer a Felip V net del rei borbó Lluis XIV de França com a rei de la Corona de Castella. D’aquesta manera des de les hores Catalunya va quedar malmesa i novament fragmentada perdent la seva independència administrativa amb una absoluta anul·laciò política, econòmica i social enfront de la Corona de Castella que des d’aquet moment va passar a ser borbònica d’organització centralitzada a Madrid amb una continuada descendència de reis corruptes i viciosos els quals van anar perdent totes les colònies.

Els reis borbons rapidament varen implantar el ‘Decreto de Nueva Planta de Cataluña’ anul·lant totes les institucions i llibertats civils catalanes d’autogovern, prohibint l’ús del català a les administracions, premsa i escoles i establint un sistema absolutista i centralista com el francès totalment depenen de la Corona de Castella de Madrid que encara avui en dia perdura a dins de les institucions espanyoles. 

Diputacio General de Catalunya (XIV-XVII)
Caiguda de Barcelona 11-09-1714 ('Decret de Nova Planta' de Felip V)

L'Epoca Moderna (s. XVIII a XIX)

Consolidació lenta del sentiment de país català amb arrels i aspiracions polítiques ben definides. Els habitants d’aquestes terres lluiten per defensar la seva identitat de poble en front de un estat espanyol borbònic (centralista) que els retalla de forma continuada i sistemàtica les seves llibertats i drets com a poble.

Per part dels pobladors d’aquestes contrades que són gent bastant empobrida es segueixen patint continues lleves de soldats -‘Els Quintos’ són els millors joves de les cases reclutats per anar durant mes de 3 o 4 anys a lluitar molt lluny de casa seva per un país que no el senten com a seu- i cada vegada se’ls apliquen més impostos i tributs recaptats regularment per uns reis borbònics de Madrid que necessiten diners per sufragar les seves continues guerres i aventures imperialistes. 

Venen de fora jutges, notaris i registradors de les propietats que ni parlen l’idioma de la gent local i que els apliquen lleis que no senten com seves. Governadors, virreis i comandaments militars i administratius de Castella vénen a dirigir-los. Les lleis amb els seus ordenaments legals i civils els són dictades per òrgans parlamentaris estrangers de molt lluny que no coneixen les necessitats locals i inclús es prohibeix en els catalans parlar la seva pròpia llengua materna. 

Per tot això en el 1833 a la mort del rei espanyol Fernando VII d’Espanya -El Deseado o El Felón- la gent d’aquestes terres com a Guerrillers Carlins lluiten infructuosament contra els Nacionalistes o Realistes donant suport en els pretendents al tron espanyol. Aquests pretendents els prometien en els catalans respectar el seus FURS (‘Fueros’) que els permetrien administrar-se a si mateixos com a un país lliura, independent i confederat amb la resta de països de l’estat espanyol: Guerres Carlistes (1826-1876).

El ‘Carlisme‘ va ser un moviment tradicionalista i ‘Conservador‘ en oposició al ‘Liberalisme‘. Els seus postulats ideològics eran «Déu, Pàtria, Furs i Rei» amb molt de suport a les zones rurals donat que el liberalisme defensor de la industrialització anava contra la forma de vida tradicional dels pagesos , contra el seu catolicisme tradicional, contral els furs del seu pais i contra el seus drets comunals de les terres de conrreu que s’els hi prenien amb la ‘Desamortización dels reis espanyols. A Berga cada febrer es celebra encara la festa de ‘La Carlinada’ per conmemorar els enfrontaments entre carlins i lliberals i donat que va ser la capital carlina de Catalunya. 

Estat Major del General Carlista Savalls (Setge de Berga-1873)
Lleva de Quintos per la Guerra de Cuba (1868-1880 i 1895-1898)
La Guardia Civil amb el seu Tricorni tipic (1890)
Membres del Cos Policial de Repressiò Ciutadana Espanyola: 'La Guardia Civil' (1930)

Un destacat guerriller absolutista i carlista d’aquestes èpoques va ser en Josep Busoms fill de Vallcebre – El Jep dels Estanys (1770: Vallcebre – 1828: Olot) que participà a la Guerra Gran contra França (1793-1795), a la Guerra del Francès contra Napoleò (1808-1814), a la Guerra Realista (1820-1823) del Trieni Lliberal i a la Guerra dels Malcontents o Agreujats (1827) com a segon cap o cabdill de Catalunya que a l’esser capturat a Beget i Rocabruna fou afusellat en Olot. 

Un il·lustra fill de Vallcebre va ser en Joan Guitard (1815: Vallcebre – 1904: Perpinyà) que de jove va ser un capità carlí que es va destacar a la Primera Guerra Carlina en l’acció militar de Campdevànol (1833) assent nomenat per aquest fet Compte de la Riera. Estudiant de teologia a Roma es va ordenar sacerdot (1840) i fou nomenat membre de la Companyia de Jesús (1841). Amb el pare Claret s’establí a Cuba (1850 -1859). Va retornar a Perpinyà i fundà ‘L’Arxiconfraria de la Cort Maria’. Fou nomenat pel rei Lleò XIII de França ‘Cameriere d’Onore’ i per la reina Maria Cristina d’Espanya ‘Cavaller dels Hospitalers d’Espanya’. El gran mestre de l’Orde del Sant Sepulcre el va nomenar també ‘Cavaller de l’Orde del Sant Sepulcre’ (1888). 

Importants comandaments dels insurrectes carlins de les Guerres Carlines (1833-1900) en aquestes contrades van ser el Josep Grandia i Soler de cal Nay de Vallcebre – ‘El Nay de Vallcebre’ (1854: Vallcebre – 1926: La Consolació) que en el 1900 al aixecarse precipitadament obeint ordres dels seus caps carlins posteriorment no el varen respaldar deixant-lo a la seva sort i el Josep Casals de Cal Frare de Malanyeu (‘L’Hereu Frare de Malanyeu’) que va participar amb bravura i coratge a la memorable refrega dels «Graus de Vallcebre’ (1876) contra els lliberals borbònics. 

En Maria Grandia i Soler (1864: Vallcebre – 1929: Madrid), germà del carlista Josep Grandia de Cal Nay, fou un destacat sacerdot, escriptor, filòleg, gramàtic, lingüista i eclesiàstic coneixedor de llatí, grec, català, hebreu, caldeu, àrab, siríac, etíop i assiri. Filòleg per la Universitat de Barcelona (1905), Catedràtic de Llatí a l’Institut Tècnic de Còrdova (1906) i Doctor per la Universitat de Madrid (1907). 

Josep Grandia (El Nai) de Vallcebre (1854-1926)
El Nai de Vallcebre
Maria Grandia de Vallcebre (1864-1929)
Llibre de Maria Grandia

L’Època Fosca: Mineria i Dictadures (1900-1980)

Durant les diferents Repúbliques, Monarquies i Dictadures Espanyoles del segle XX l’estat espanyol segueix escanyant i perseguint encara més tot alló que pot representar una defensa dels anhels de llibert seculars d’un poble català enfront de un estat centralista espanyol. 

S’instaura i consolida un control estricte i metòdic de la població local per part de la ‘Guàrdia Civil‘ com a cos policial de control i repressió ciutadana format per membres espanyols -majoritàriament andalusos enrullats com única sortida de subsistència seva i estant allotjats en casernes militars aillades-. Aquest cos militar de seguretat pública (?) fou creat per Isabel II en el 1844 i es conegut amb el sobrenom de la ‘Benemerita‘, curiosament per el seus suposats actes de beneficència i serveis socials a la població (!). 

Es persegueix sistemàticament de forma molt dura la llengua catalana com un element que representa la cohesió social de les comunitats catalanes i moltes de les costums i tradicions populars i socials catalanes han de passar a la semiclandistinitat (sardanes, castellers, aplecs de joventuts, etc.). 

El Nay de Vallcebre arengant al seu escamot de carlistes sota el Pi de les Tres Branques (1900). Ja era venerat en el segle XVIII on hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat.
El Pi de les Tres Branques - Simbol dels 3 Paisos Catalans (1905 Campllong - Berga)
El Pi de les Tres Branques es mort des de l'any 1913 però tot i axis encara en mantenim drets els seus tres troncs morts (Aplec de 1915 Campllong - Berga).
Sempre han estat freqüents els atacs vandàlics al Pi de les Tres Branques.
Però encara el mantenim em peu tant el Pi Vell com el Pi Jove molt a prop seu (Aplecs del Jul.liol).

Des de sempre a Vallcebre l’extracció de ‘Carbó a Vallcebre‘ era feta per la gent de les masies per al seu propi consum intern donat que es trobava en molts indrets a flor de terra. Es a partir de 1920 que neix en aquesta zona una indústria minaire mes professional per poder abastir de carbó a la nova i floreixen industria textil metropolitana de Barcelona que precisaba de combustibles fosils per moure les maquines de les seves fàbriques.

Miners a 1908
Miners a 1911
Miners a 1928

Això va provocar un revifament econòmic i social d’aquests indrets i es va rebre una forta immigració de ma d’obra poc qualificada provenint bàsicament d’Andalusia i Múrcia. Inicialment eren coneguts despectivament com a patxecs‘, ‘xarnegos’ o ‘murcians: (Els Xarnegos). Al llarg del temps tots ells s’anirien integrant i identificant majoritàriament amb la població local. 

Cap als anys 1985-1995 a l’anar-se esgotant els recursos naturals del carbó es varen anar tancant totes les explotacions mineres d’aquesta zona i amb elles finalment també es va tancar la Central Tèrmica de Fígols. 

Miners a 1940
Miners a 1955
Miners a 1970

Els miners d’aquestes terres són durament reprimits en la Insurrecció Anarquista del 1932 (Fets de Figols del 1932) considerada la primera experiència pràctica de la teoria social de l’anarquisme i comunisme llibertari a l’estat espanyol. Va durar tan sols 5 dies donat que no varen ser recolzats per la resta dels treballadors de Catalunya. 

El rei borbó Alfons XIII (1908: visitant les mines de carbó de Figols -Sant Corneli)
La Guàrdia Civil empresonant als familiars dels miners en les revoltes de 1932
La Guàrdia Civil emmanillant als miners de Figols en les protestes de 1932

Durant la Guerra Civil Espanyola (La Guerra Civil) de resultes del cop d’estat del General Franco contra la II Republica en aquestes contrades els joves de Vallcebre s’amagaven per les coves de les muntanyes per no ser reclutats per la Republicà per anar a lluitar en els fronts de batalla d’Espanya. Durant tota la guerra en Llorenç Simon essent un infant era el responsable de portar el menjar en el seu germà gran amagat en una cova de les muntanyes per no ser reclutat.

L’Ajuntament de Vallcebre en el 1937 va haver d’emetre bitllets de moneda de curs legal seguint les directrius de la Generalitat al igual que moltes altres poblacions per poder tindre un sosteniment financer mínim donat que el Banc d’Espanya va perdre la seva capacitat per poder emetre diners. Al final de la guerra a cal Pipaire els estalvis de tota la família varen quedar perduts al ser abolits aquests bitllets per el règim franquista. 

Bitllet de Vallcebre 5 centims (1937)
Bitllet de Vallcebre 10 centims (1937)
Bitllet de Vallcebre 25 centims (1937)
Bitllet de Vallcebre 50 centims (1937)

En guanyar la guerra les tropes feixistes del General Franco -Dictador Espanyol: ‘Generalisimo de España por la Gracia de Dios’ en el 1940 a Montjuïc es va afusellar militarment sense cap garantia legal el nostre MH President de la Generalitat Lluís Companys entregat als franquistes (feixistes espanyols) per militars nazis alemanys i francesos (França i Alemanya han demanat públicament perdó al poble català per aquest assassinat, l’estat Espanyol mai ho ha fet). Com tots recordem les seves últimes paraules abans de morir varen ser: «Per Catalunya«. A continuaciò va començar una dictadura de mes de 40 anys fins la mort del Dictador Franco on tots els signes d’identitat del poble català varen quedar anul-lats i reprimits.

En Fernando Guitart Capella, capmasat de cal Pipaire, essent un jove de 16 anys va ser detingut per haver intercanviat una pistola de la passada guerra civil amb dues persones que van ser detingudes a Barcelona per la Guàrdia Civil. Això li va comportar que fos detingut com a presumpte maqui (guerriller o terrorista rural). Per aquest motiu va ser durament torturat per un membre català de la Guàrdia Civil de Fígols i posteriorment empresonat en el ‘cuartelillo’ de la Guàrdia Civil de Berga, fins que el varen alliberar al cap d’un temps. Des de llavors va quedar per sempre més afectat psíquicament per com el varen maltractar i torturar per aquest fet. 

Durant la post-guerra civil espanyola algunes persones d’aquestes terres van actuar com a Maquis que era com es coneixia en els Guerrillers o Resistents Rurals que lluitaven en contra del regim franquista. Inicialment se’ls hi va donar força suport i col·laboració per part de la població local.

Posteriorment sense cap suport internacional després de la II Guerra Mundial la gent va assumint el nou ‘status quo’ instaurat per el dictador espanyol Franco sense cap alternativa per poder defensar amb possibilitat d’exit les seves llibertats socials i polítiques com a catalans. 

En Ramon Vila Capdevila conegut com a «Caracremada» i «Passos Llargs» va ser el darrer ‘maqui’ català resistent de la lluita armada catalana contra el règim franquista. Era fill de Peguera – Casa cal Maroto (1908) situada molt a prop de Vallcebre. De jove estant al camp un llamp va matar la seva mare, més tard un incendi a casa seva va matar a la seva germana i en ell li va cremar la cara. També posteriorment amb un tiroteig amb la Guardià Civil va rebre un tret a la cara. Per tot això era reconegut amb el sobrenom de Caracremada. El sobrenom de Passos Llargs li venia de que sabia mouràs molt be per les muntanyes d’on en era fill. 

Lluitador incansable tota la seva vida contra el feixisme primer en els fronts de Terol i Madrid durant la Guerra Civil Espanyola de 1936 a 1939 i després a Llemotges i Rochechouart (França) durant la Segona Guerra Mundial de 1942 a 1945: Medalla d’Honor de la Legió Francesa – Capità Raymond (Ramon). 

Des de 1947 a 1963 com a ‘maqui’ va estar sempre combatent al règim franquista espanyol sabotejant les xarxes elèctriques i les vies dels trens. Actuava des de França i amagat per les muntanyes del Berguedà i del Bages. 

En el 1963 va ser assassinat a trets a prop de Castellnou del Bages en una emboscada nocturna perpetrada per un escamot de la Guàrdia Civil que el estaven esperant amagats i el varen tirotejar sense cap avis de que s’entregués donat la por i odi que li tenien. 

Ramón Vila Capdevila de Peguera (1908-1963)
'Caracremada' (1963 - Mort per la Guardia Civil)
Accions Guerrilleres de Caracremada
Ramón Vila Capdevila ('Caracremada')

L'Època del Autonomisme i Sobiranisme (1970 - Segle XXI)

En l’època més recent es busca la llibertat del poble català guanyant-la pacíficament pas a pas per aconseguir assolir els drets propis d’un pais lliure i independent. 

A la mort del últim dictador espanyol es deixa com hereu sea a un descendent de la casa borbó, Juan Carlos I. Que reconegut amb el sobrenom de ‘El Campechano’ que actuant com a rei d’Espanya permet activar de nou la Generalitat de Catalunya i redactar l’ Estatut d’Autonomia de 1970 on se’ns concedeixen des de Madrid algunes transferències polítiques, assolint d’aquesta forma autogoverns basics en els temes d’ensenyament, seguretat ciutadana i sanitat pública.  Aquest període polític es anomenat per els espanyols com  ‘La Transición’ (La Transicion). Va ser una estratègia per passar de la Dictadura a la Democracia, pero realment va ser una enganyifa per amagar sota una falsa aparença de democràcia a tots els jerarques i autoritats del regim dictatorial vigent fins a les hores.

Per poder aconseguir cotes més altes d’autogovern (Hisenda Publica, Economia, Fronteres, Infraestructures, etc. etc.) es segueix reclamant la plena sobirania i autodeterminació del poble català intentant millorar sense cap resultat les transferencies de l’Estatut d’Autonomia vigent des del 1970.  És per això que el MHP President de la Generalitat Artur Mas des del 2010 al 2015 sol·licita infructuosament a l’estat espanyol millores del vigent Estatut d’Autonomia que li son sistematicament denegades i menyspreades.

Davant de les continues i constants negatives  del Estat Espanyol a cedir mes quotes de llibertat al poble català, el 1 d’Octubre del 2017 el nostre MH President de la Generalitat Carles Puigdemont en contra del permis del estat espanyol aconsegueix convocar i portar a terme un Referendum d’Autodeterminació per proclamar l’ Independencia de Catalunya . A les hores el estat espanyol va enviar les seves forces i cossos policials per reprimir violentament a la població civil que va voler anar a votar en aquest Referendum: Vídeos de la Repressió del 1.Oct/2017

En ser àmpliament guanyat aquest Referèndum d’Autodeterminació per l’Independència de Catalunya es va poder fer pacíficament en el Parlament de Catalunya la declaració oficial de la Repùblica Catalana que va ser rapida i dràsticament reprimida per l’estat espanyol amb el seu rei borbò Felipe VI (El Preparado, hijo del Campechano) liderant novament la repressió desfermada contra els catalans.
Convocatoria i lema del Referendum 1.O-2017 (nascuts per decidir)
Votaciò del Referendum 1.O-2017 - (Taula a Castellbisbal - Ferran)

Seguidament des de l’aparell repressiu de l’estat espanyol es persegueix policialment i judicialment a tots els nostres polítics catalans sobiranistes, les nostres institucions són tancades i es procedeix a anul·lar i negar per tots els mitjans possibles els nostres drets com a poble lliura i sobirà.

Per aquests fets totalment pacífics i legítims els nostres polítics catalans defensors de les llibertats del poble català han estat perseguits i reprimits durament per l’estat espanyol. La majoria d’ells varen ser empresonats, embargats en les seves propietats personals i forçats a l’exili com en els pitjors moments de la passada dictadura feixista espanyola on les persones havien d’exercir els seus drets i llibertats des de la semi-clandesnitat. L’Espanya de sempre segueix anclada en el seu passat imperialista i segueix regida per descendents de un rei Borbó anomenat a dit per el dictador feixiste Franco i del que ha estat provat que es un comissionista, defraudador, corrupte, putero i assassí d’elefants (animals completament pacífics). 

El proper i definitiu pas és aconseguir poder assolir pacíficament sense cap mena de violència la plena sobirania del poble català fent efectiva la República Catalana  ja declarada i tan enyorada per tanta gent d’aquestes terres: Estem molt a prop, ja sols ens queda el darrer pas d’un llarg camí que vàrem iniciar en l’any 1640

La gent d’aquestes contrades és majoritàriament defensora de l’independència nacional catalana per les seves fortes arrels i conviccions de país: PAÏSOS CATALANS

Vallcebre es un poble català dintre d’un país català lliure i sobirà essent en el seu esperit un poble de la República Catalana
Bandera de Vallcebre
(curiosament amb la Flor de Lliri Borbònica)
Escut de Vallcebre
(curiosament amb la Flor de Lliri Borbònica)
Llorenç Simon amb 90 anys a cal Pipaire (2018)

Espai reservat per quan Catalunya esdevingui una República Catalana amb els nostres drets i llibertats plenament exercits i reconeguts com a tals.

Cal PIPAIRE